Aquesta era la pregunta a la que s’esperava trobar resposta dijous passat, però els tècnics municipals i els d’Adif que han supervisat l’obra no hi eren. El portaveu del govern, Francisco Romero, i el mateix alcalde, Marcel Esteve, tampoc no van saber aportar més llum al problema i van basar el seu discurs en explicar com havien anat les coses fins ara.

Com han anat les coses

Quan es va projectar el traçat de l’AVE es va aprofitar per reclamar el cobriment de la via. Això era l’any 2000 i encara n’haurien de passar tres més per aprovar el conveni de cobriment de les vies al seu pas pel municipi i iniciar les obres. Fins aquest any no s’ha acabat el cobriment i ha estat poc abans de completar-lo que els veïns van advertir dels sorolls i vibracions que provocaven els trens que ja passaven per la línia. L’Ajuntament va demanar “mesures complementàries” encarregant diversos estudis. Els tècnics municipals fan medicions acústiques i demanen a la Generalitat que també en faci. Tots els estudis corroboren que els trens fan massa soroll i sotragades.
Els resultats fan vàlides les queixes dels veïns, però ni ells ni la resta de grups municipals saben què diuen els estudis. La “falta de transparència” que tant els veïns com els partits van retreure a l’Ajuntament ha contribuït a generar crispació. Ara saben que els estudis els donen la raó, tot i que reconeixen que “no s’han fet bé”. Ho deia el portaveu de CiU, Pere Regull, assegurant que les medicions es feien massa lluny del soroll, cosa que va corroborar Josep Martínez, un dels representants dels veïns. Cal, doncs, un estudi fiable.

A l’espera d’un altre estudi

Tècnics de la Universitat Politècnica de Barcelona ja tenen l’encàrrec d’avaluar l’impacte del pas de l’AVE per Vilafranca. Serà l’estudi definitiu i el més fiable, i el que servirà per poder demostrar a qui calgui que hi ha un problema important. Els veïns i els partits polítics volen que aquest estudi es faci bé i es posin radars per controlar la velocitat real dels trens durant les medicions. També volen auscultadors a les estructures dels edificis. Tot plegat haurà de servir per demostrar, un cop més, el que tothom sap: que l’AVE provoca vibracions i sorolls.
En aquest sentit, Ana Doblas, representant dels veïns, va fer evident el seu sentiment “agredolç” perquè “sortim d’aquí dient que es faran més i més estudis, però no sabem quina solució s’ha d’aplicar”.

Treballar nit i dia per trobar la solució

L’alcalde Marcel Esteve no coneix la solució i confia que els estudis serveixin per trobar l’origen de tots els mals. A partir d’aquí, però, l’alcalde es va comprometre a “treballar matí, tarda i nit per trobar la solució” i exigir al Ministeri de Foment que l’apliqui, sigui quina sigui. Es parla que calen instal·lar amortidors entre les vies i el formigó (els elastòmers) o potser instal·lar una manta amortidora per absorbir les vibracions que obligaria (expliquen els veïns) a tallar almenys una via, per aixecar-la de nou i posar la manta. El cas és que no se sap què hi falta, què és el que ha fallat. Això també ho van recordar els assistents com Francesc Esteve, que creu que els tècnics que van fer el seguiment i a qui s’ha pagat 180.000 euros per la feina “devien estar de baixa” perquè no han supervisat que les obres es fessin correctament.
L’alcalde va admetre que les coses s’haurien pogut fer millor i per això va assumir un compromís en ferm: “exigir al Ministeri de Foment que arregli tot el que no s’ha fet bé”. Per reforçar aquesta exigència, l’alcalde compta amb un paquet de “dotze milions d’euros que devem a l’Adif i que no pagarem fins que se solucionin els problemes; aquesta és la força que tenim”.

Pere Regull: “hi ha hagut pressa per fer arribar l’AVE a Barcelona”
Una força que el cap de l’oposició, Pere Regull, veu com un últim recurs, ja que “hi ha hagut pressa per fer arribar l’AVE a Barcelona i ningú es va atrevir a encallar el calendari per arreglar els desperfectes quan encara es podia.” Amb tot, tant Regull com la resta de portaveus municipals van estendre la mà a l’equip de govern per resoldre els problemes del pas de l’AVE.

Les deixalles

Hi ha un altre dany colateral del pas de l’AVE per Vilafranca i que té a veure amb la porqueria. Resulta que el tram de via descobert, entre el carrer Tossa de Mar i el Pont de Moja, hi ha un espai entre la via i el Passeig Rafel Soler on s’hi acumulen deixalles de tota mena. Els veïns reclamen que es netegi amb urgència i es tapi el que Josep Martínez anomena “el forat de la vergonya”. Aquest tram, per cert, també està sota un estudi per allargar el cobriment, cosa que també va retreure un dels afectats, Josep Canyella, que va recordar que el primer error en tota aquesta obra faraònica va ser “fer un nou pont de Moja sense esperar cobrir la via” i aprofitar el sostre de la llosa. Amb aquesta reminicència, Canyella va etzibar a l’equip de govern: “fa molt temps que us haurieu d’haver posat al nostre costat”.