Aureli Ruiz Milà. Regidor de CiU a Vilafranca.

Ni abans ni després d’entrar a la política, mai m’havia plantejat si jo era d’esquerres o de dretes. És més, no hi crec en aquesta diferència que alguns veuen tan clarament. Tampoc hi crec en les etiquetes com “progressista” o “conservador”, és més, fins ara ningú m’ha demostrat en aquests anys que no sigui una mica conservador i progressista a la vegada. Si conservador significa mantenir el que un té: preservar el territori, mantenir les tradicions, etc., llavors em considero conservador. Però si progressista vol dir vetllar per les polítiques socials, per millorar l’educació, la sanitat, les pensions, etc, llavors, sóc progressista.

El que sospito és que molts pensem d’aquesta manera, siguem de CiU, dels socialistes, o de qualsevol partit, per tant, on és aquesta diferència? El que passa és que a alguns els sembla que queda bé dir que són “progressistes”, quan en realitat el que volen dir és que són “socialistes”, com alguns diaris que suposo que ho fan com a estratègia per aconseguir més lectors. Fins ara, però, el que m’he adonat és que a qui interessa aquest discurs d’esquerres-dretes, i que qui qualifica a CiU de ser “de dretes” justament és qui s’autodenomina “d’esquerres”. N’hi ha que fins i tot diuen que ho són “de debò", com si així fossin els millors. 

El que està clar és que si aquesta gent intentés conèixer millor a la gent de CiU s’adonaria que, dins el partit, hi ha gent amb moltes maneres diferents de pensar, que jo no m’atreviria a titllar ni de dretes ni d’esquerres. Un bon exemple són els meus companys del grup municipal de CiU a Vilafranca: qui ens coneix sap que no pensem igual, ni tampoc pensem com els caps del partit a Catalunya. Potser aquesta és la diferència amb d’altres partits, que no tenen llibertat d’opinió en segons quins temes. Que s’ho facin mirar!

CiU no és la dreta. Tampoc és l'esquerra, és una altra cosa. Molts són els qui intenten jugar a aquest joc d’enfrontament esquerra-dreta. Alguns diuen que s’enfronten progressites contra conservadors. La sort és que els votants, en general, no són tan ignorants com per fer cas d’això, i voten per allò que creuen que és la millor opció per Vilafranca o per Catalunya, sigui quina sigui.

Si algú s'ho creu, això de les esquerres i les dretes, allà ell, però que pensi si realment qui ho pregona és coherent amb el que diu i si aquest discurs realment beneficia a les persones, cansades de tant discurs i tanta incoherència.